LITERATURA-Poesia del segle XVI


Ja coneixem els trets principals de la literatura renaixentista i humanista. Ara bé, la poesia catalana d’aquest període tenia unes característiques particulars:  

-Persisteixen encara models de tradició medievals, prenent com a exemple, sobretot, la poesia d’Ausiàs March.          

-Es manté el corrent satíric que es va generar a València tot just abans del Renaixement.          

-Esforç per adaptar la mètrica a la del cànon renaixentista italià.          

-Imitació de la poesia popular i tradicional, que, com ja hem vist, no es trobava en procés de decadència.      


De la mateixa manera que els poetes italians tenien com a referència Petrarca, els poetes catalans veien en Ausiàs March el model a seguir com a poeta.

LITERATURA-El Renaixement


Joan Vives


L’obra de Joan Lluís Vives en gran part està escrita en llatí, llevat d’alguns textos per a infants, ja que ell considerava que als nens se’ls havia de parlar amb una llengua que coneguessin. La temàtica de les seves obres era la pedagogia, la psicologia i la crítica a problemàtiques socials com ara la mendicitat o envers la fe cristiana. Entre les obres més importants que va escriure hi trobem:      

 Liber in pseudodialecticos (Lovaina, 1519): és una defensa de la lectura dels autors clàssics com a mitjà per millorar l’agilitat mental.          

Introductio ad sapientiam (Bruges, 1524): és l’obra pedagògica més important que va escriure.          
De disciplinis libri XX (Anvers, 1531): és una obra enciclopèdica en què l’autor concentra, en tres volums, tot el seu pensament en matèria de pedagogia.



Joan Boscà



Gairebé la totalitat de l’obra de Boscà està escrita en llengua castellana, la llengua de la cort, exceptuant alguns, molt pocs, versos en català. La seva dedicació a la literatura fou fructífera i, malgrat que hi predominen les obres poètiques, també va escriure en prosa.    

  Alguns estudiosos han dubtat de la seva qualitat literària al·legant que el castellà no era la seva llengua materna i no la dominava prou; per contra, els seus defensors recorden que si no n’hagués tingut un domini total les seves traduccions també se n'haurien vist afectades.    

  Boscà és considerat l’introductor del Renaixement poètic a la península Ibèrica a causa d'una trobada que va mantenir amb Andrea Navagero. Aquest va recomanar al poeta prendre les formes estròfiques conreades pels poetes renaixentistes italians,  fet que va suposar un canvi de rumb en la trajectòria literària de Joan Boscà, que liderà el salt cap a una nova manera de fer poesia. Abans de mantenir aquesta conversa tan transcendental per al futur de la mètrica a la península Ibèrica, Joan Boscà escrivia cobles i altres tipus de composicions de caràcter més tradicional i, més endavant, seguint els consells del seu amic Garcilaso de la Vega, va començar, amb esforç, a escriure sonets i estrofes renaixentistes.    

   D’entre la seva creació, en podem destacar Obras, un recull de poemes que es va reeditar en tres ocasions per l’èxit que va tenir.

LITERATURA - Context històric i cultural: segles XVI-XVIII

• 
  
• 
  
• 
  
• RENAIXEMENT (XV-XVI) 
• 
  
•  – Itàlia, bressol del Renaixement 
• 
  
• – Domini del positivisme. 
• 
  
• – L’Antiguitat clàssica com a referent conceptual i estètic.
• 
  
• BARROC (XVII) 
• 
  
• – Vinculació amb la monarquia absolutista.
• 
  
• – Domini del sentiment de decepció i pessimisme.
• 
  
• – Ornamentació i jocs de paraules per concentrar sentiments i emocions.
• 
  
• 
  
• IL·LUSTRACIÓ (XVIII) 
• 
  
• – Resposta ideològica al Barroc.  
• 
  
• – La raó, la llum que il·lumina el progrés de la humanitat.  
• 
  
•  – Harmonia grecollatina i ús educatiu de l’art.